Cat

Shooting_Montse_-24

Focalitzant els primers 10 anys d’estudi en l’interpretació clàssica del piano formo part de diverses agrupacions cambrístiques, especialitzant-me en acompanyament de cantants. Guanyo el Premi Pere Vallribera i resideixo 2 anys a Londres.

2015 comença una nova etapa marcada per la convivència amb el jazz durant 5 anys, un nou contacte amb la fotografia i la maduració dels coneixements adquirits a Londres, on vaig col.laborar amb diferents compositors per estrenar les seves obres. Decideixo estudiar composició i continuar amb els projectes cambrístics a la vegada que desenvolupo la meva vessant pedagògica, actualment al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Durant aquests anys ha estat molt important tenir a prop i poder compartir i aprendre de músics com: Miquel Farré, Àngel Soler, Laura Vilalta, Guillermo Klein, Douglas Finch, Christophe Havel, Jaume Llombart, Josep Maria Colom, Jorge Rossy, Ernesto Aurignac, Martino Tirimo, Paul Cortese, Josep Ma Comajuncoses.

Grau Superior de composició (2015-   ) ESMuC, Barcelona.
Màster de pedagogia musical (2014-2015) VIU, València.
Màster d’interpretació de piano (2010-2012) Trinity Laban Conservatoire, Londres.
Grau Superior de piano (2005-2009) Conservatori del Liceu, Barcelona.

Els meus primers records musicals han quedat construïts a través de figures com Queen, Maria Callas, Mozart, Mamas & Papas, Caetano Veloso, Stravinsky, Tanya Tucker, Serrat, Billy Holiday, Carlos Gardel i Bagdad Cafe. Acostumada a fer moltes hores de carretera escoltant i reescoltant cassets que compraven els meus pares en gasolineres per anar a festivals de globus aerostàtics arreu d’Europa, cantar amb les meves germanes (la preferida de la petita sempre era My Bonnie lies over the Ocean amb català, l’única que teniem a 3 veus..),  arribar a casa cada migdia i escoltar la meva mare cantar desde la cuina a ple pulmó sobre el CD de la Maria Callas, notes que s’escapaven de la sala d’estar dels meus avis de Benny Goodman o Louis Armstrong, ballar cada diumenge Jorge Negrete amb el meu avi, escoltar com la meva iaia cantava la cançó que s’havia inventat, El barquero, a la meva germana petita perquè s’adormís, anar a veure Coppélia al Liceu, Dr. Dolittle a Times Square, agafar la llibreta del meu avi amb 500 películes i parlar de l’art del cinema i de les precioses fotos del meu besavi (Josep Lladó), veure l’espectacle Faust Total de la Fura dels Baus durant un eclipsi de sol, formar part d’un grup de Ska als 16 anys. Eclecticisme a casa i al meu entorn que desenvolupen el meu interès musical.

copyright-e1412084239201 Montserrat Lladó
Anuncis